Blog Archive

Wednesday, February 23, 2011

tranquil, Jordi, tranquil, que es la Guardia Civil

El Pais 20/02/2011
Está suficientemente acreditado que a finales de 1980 había una operación política en marcha inspirada en los negros presagios sobre el futuro inmediato de España que el presidente de la Generalitat de Cataluña, Josep Tarradellas, venía realizando desde su regreso del exilio. Esa operación, avalada o auspiciada por el Rey, contaba también con la conformidad de algunos dirigentes del PSOE, PCE, Alianza Popular (AP) y de la propia Unión de Centro Democrático (UCD) gobernante, que temían que la grave situación económica y política del momento desembocara en un golpe de Estado y que la democracia volviera a ser, como también dijo Adolfo Suárez en su discurso de dimisión, "un paréntesis en la historia de España". La idea era remover al presidente Suárez con una moción de censura que contara con el respaldo de la oposición y del sector de UCD liderado por Miguel Herrero de Miñón. Se trataba de formar un Gobierno de concentración para llevar a cabo el "golpe de timón" propuesto por Tarradellas: superar la crisis económica, combatir a ETA, corregir el rumbo del proceso autonómico -"corremos el riesgo de que el Estado se vaya por el sumidero", había dicho el propio presidente de la Generalitat- y enfriar los ánimos golpistas latentes en los cuarteles de los que el Rey, como jefe de las Fuerzas Armadas, tenía constancia.

Ese Gobierno debía estar presidido por un militar para apaciguar a los sectores más encrespados del Ejército y transmitir a la sociedad un mensaje de firmeza. Y ese militar debía ser monárquico, ya que había que asegurarse de que, a la vuelta de dos o tres años, dejaría su puesto a indicación del Rey. Durante algún tiempo, la duda estuvo en el nombre del pretendido mirlo blanco militar. El jefe de la Casa del Rey, Sabino Fernández Campo, fue considerado candidato potencial, pero al final se optó por un perfil menos jurídico y más militar. El elegido, Alfonso Armada, antiguo preceptor del Rey y hombre que bebía los vientos por el Monarca, había luchado con la División Azul en el frente de Rusia y era amigo del capitán general de Valencia, Jaime Milans del Bosch, el otro alto militar de más declarada pasión monárquica.

El Rei i altres estaments militars ja havien pactat la salvació de la pàtria, en perill a causa dels nacionalismes, especialment de vascos i catalans. Amb una moció de censura a Suarez i el nomenament d'un general al capdavant d'un govern de españoles (encara que això sí algun roig), tot arreglat. No cal dir que el militar ha de ser algú a qui Juan Carlos pugui "aconsellar".
 

El problema de la justificació democràtica del nomenament de un general al capdavant del Govern no era problema, el poble español ja havia acceptat a Juan Carlos, nomenat per Franco. Un parell de telenotícies i arreglat.
 

Però, sempre hi ha d'haver algú que ho faci malbé tot, en aquest cas Suarez, que presenta la dimissió a finals de gener de 1981, impedint la moció de censura.
 

Primers nervis, Milans: que fem? Tejero està nerviós? Bé, caldrà reconduir-lo. Mentre posem a Armada a prop a Madrid (estava a Lleida).
 

El 3 febrer 1981 Armada és nomenat Segon Cap d'Estat Major a instàncies de Juan Carlos.
 

El 23 de Febrer uns quants tricornis es dirigeixen al Congrés; els han dit que són la metxa que encendrà tot el procés (d'una altra cosa no, però d'explosius si que entenen). Tot va bé. Per si de cas, el Rei que sap que hi ha molt fatxa, pensa, millor em quedo a Saragossa una estona amb Juste que està de maniobres.
 

Els tricornis, que porten unes copes de més, es posen a fotre trets a l'estil del Wild West. Joder!
 

El Rei, també amb unes copes de més, (cal celebrar la salvació de la pàtria), en veure que ningú es torna boig i envia tropes a la Zarzuela (per si de cas, coño que  a primer de cops de estat t'ensenyen a matar el cap!), torna a palau amb Sabino. Com ho portem? Aquell boig ha entrat fotent trets! Què em dius! Collons! Truquem a Milans. Ja ha tret els tancs. Joder!, és que no hi ha ningú que pensi una mica? Sabino, que fem?

I així passant l'estona. Fins que l'ambaixador dels EUA els dóna un parell de consells. Tenen experiència amb Xile i altres països hispans.
 

Bé, està decidit! S'ha de sortir a parlar per la tele. Digues-li a Milans que torni a les casernes. Porta el vestit de capità general, que queda millor.




Afortunadament, el Rei va poder salvar la pàtria, encara que per un cami una mica diferent del previst, és igual, la fi justifica els mitjans. 


I de passada hem acabat amb aquests nacionalistes que no paren de molestar (els catalans, és clar, els vascos com són soldats ja negociarem).

No comments:

Followers