La Copa de SM el Rey

El dissabte passat vam jugar al Bernabeu, amb empat a 1. L'actuació de l'àrbitre va ser bastant polèmica. A banda del penal no xiulat a Villa, el més destacat és la diferència de criteri a l'hora d'assenyalar faltes i mostrar targetes. Resulta curiós que per exemple a Xavi, un dels millors jugadors del món, tot toc, classe, elegància, intel ligència, i visió de joc, li treguin la groga i a Pepe, tot joc brut, puntades de peu, cops de colze, i cops de cul, cap.


En la roda de premsa posterior Mourinho va demostrar la seva intel ligència. Es va queixar amargament de l'arbitratge que tant els havia perjudicat, i no va parar de repetir que li agradaria jugar contra 10 jugadors del Barça a la Champions? Li faran cas? Qui és la víctima?

Els articles dels periodistes madrileños estan en sintonia amb Mou. Els àrbitres afavoreixen indiscriminadament el Barça. D'altra banda, menyspreen el seu joc i lloen les virtuts de jugadors com Pepe o Sergio Ramos.

Ja se que no s'ha de barrejar política i esport, però no podem evitar trobar certes similituds.

Els catalans portem anys reclamant més autogovern, mentre ajudem a "la gobernabilidad de España" (en paraules d'un polític), els financem i no rebem el que se'ns deu. Mentre a Espanya ens acusen de insolidaris. Qui és la víctima?

Els bascos, molts menys que nosaltres, han aconseguit molt més. Serà perquè alguns mouen l'arbre mentre altres recullen les nous? Tot i sent una minoria de la població basca, els diferents governs de España (de dretes i d'esquerres) sempre han estat disposats a seure a parlar amb els violents de ETA, ja sigui a Ginebra, Brusselas, Oslo o on calgui. Mentre els catalans hem d'anar a pidolar a Madrid.
Segur que no es deu al fet que los españoles respecten més la violència que el diàleg.

En qualsevol cas, España té un exèrcit. La seva missió és la de "garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional". El seu treball si que no té fronteres, i estan disposats a anar on faci falta, ja sigui l'Iraq, Afganistan o Lybia, o també dins de España, com fa no gaires anys quan van treure els tancs al carrer. D'acord amb la constitució española, correspon al "Rey de España el mando supremo de les Fuerzas Armadas".

Tornem al futbol. Avui es juga la final de la Copa de Su Majestat el Rey. Espero que a Mestalla, els catalans rebin al Rey, Mando Supremo de las Fuerzas Armadas de España i al seu himne com es mereixen.