Quan el moviment dels indignats havia aconseguit la comprensió i simpatia d'una part important de la societat, quan la càrrega de la plaça de Catalunya era durament criticada, i el que és més important, quan ens començàvem a plantejar preguntes incòmodes sobre el sistema polític vigent i els polítics que el dirigeixen, de sobte una mica de pintura i saliva i ja està, s'ha girat la truita. Ara tota la premsa es mostra indignada amb aquells que pretenien obrir els ulls a la societat.
El Parlament (tot i que a vegades més que un parlament sembla una xarcuteria) és sagrat. Quan els parlamentaris que decideixen el nostre futur es dirigeixen al Parlament per aprovar les lleis que estan en l'origen de la (altra) indignació, cal posar-los la catifa vermella
i aplaudir-los amb entusiasme quan baixin del helicòpter.
No comments:
Post a Comment